Article publicat a la Revista Fonoll nº177 (novembre – desembre 2011)
“Un codi QR (Quick Response Barcode) és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional. Fou creat per la companyia japonesa Denso-Wave el 1994 […]“. Així defineix la Wikipedia aquesta espècie de dibuix d’aspecte més aviat lleig que sovint és qualificat com una evolució del codi de barres tradicional i que molts deveu haver vist en diaris, pamflets, anuncis i cartells, entre d’altres.
El motiu que una tecnologia creada el segle passat estigui vivint un auge espectacular al nostre país i a tot Europa el 2011 és principalment l’augment de les vendes i l’ús dels telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), que ja representen el 40% dels mòbils de l’Estat espanyol. I és que per poder escanejar els codis QR i esbrinar que s’hi amaga darrere, és imprescindible disposar d’un smartphone amb una càmera d’almenys 2 megapíxels, cosa de la qual avui ja disposem molts usuaris. Altres factors que n’han propiciat el creixement actual són que es tracta d’una tecnologia que es pot generar gratuïtament en multitud de llocs web a la xarxa, i també que el seu ús bàsic és molt senzill.
Habitualment aquests codis s’utilitzen per “amagar” informació, com enllaços a pàgines web, enllaços a vídeos, missatges SMS a mòbils, o les dades de contacte que contenen les targetes de visita tradicionals. És a dir, estem en la primera fase de creixement dels codis QR, que es aquella en què els codis comencen a ser coneguts massivament, la gent comença a escanejar-los amb assiduïtat, les empreses comencen a veure’ls com un element de màrqueting i de publicitat important, però els seus usos encara són molt limitats i a les empreses els costa destinar diners en campanyes basades en QR. Les dades, però, són de més de 30.000 escaneigs de codis QR diaris a Espanya, el tercer país d’Europa que més creix en aquest sentit enguany.
Es preveu que, l’any vinent, l’ús d’aquests codis continuï creixent exponencialment, convertint-se definitivament en una eina d’ús massiu tant per empreses com per particulars, tal com succeeix en països com els Estats Units, Japó o Corea del Sud. Al mateix temps, assistirem a un augment i varietat dels usos que es donaran als QR i serà freqüent i habitual veure’ls en parades de bus (tal com s’ha intentat fer a Lleida) o bitllets d’avió, usats com a cupons de descompte, enquestes per mòbils, enllaços amb xarxes socials , i fins i tot com a mètode de pagament (enllaçats amb el compte bancari, òbviament), entre d’altres.
L’èxit que ja estan assolint algunes empreses foranes però presents a Catalunya en les seves campanyes amb codis QR −com Starbucks, Pepsi, Michael Page o Calvin Klein, per exemple− no està fent d’altre que incentivar altres empreses a implementar-los en les seves estratègies de màrqueting. I això inclou des de grans empreses fins a empreses familiars amb pocs treballadors. L’enginy a l’hora de triar el contingut que associem al codi serà un dels factors claus que determinarà l’èxit d’una campanya amb codis QR.
Us convido a tots els qui tingueu smartphone −sigui Blackberry, Android o iPhone− a descarregar-vos qualsevol de les múltiples aplicacions gratuïtes per llegir codis que ofereixen les diferents botigues d’aquestes plataformes (la de i-Nigma està disponible en totes tres), i proveu d’escanejar el codi que acompanya aquest text. Espero que us quedi un regust dolç d’aquesta lectura i us animi a experimentar amb els QR-codes!
Este obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.
Catxipanda 