La catxipanda o cassola de tros és un menjar típic de les contrades lleidatanes. Al poble on visc, Juneda, s’hi celebra cada any el Concurs de Cassoles de Tros el diumenge de Pasqua Granada, que sol caure als mesos de maig o juny. És un dia festiu on gent del poble i de fora vila s’ajunten al voltant d’una cassola de tros cuinada prèviament a la Banqueta del Canal d’Urgell amb foc de llenya i cassola de fang. El 2012 tindrà lloc la 34ª edició del mateix!
Aquest plat té els seu origen força anys endarrera, quan no existien els medis d’automoció actuals i els pagesos es desplaçaven a les seves finques amb medis animals o a peu! El fet de no tenir la facilitat de desplaçament per anar a dinar a casa, feia que dinar al tros (al camp) fos habitual. Així, els pagesos es juntaven en una finca amb els seus veïns i compartien els aliments que portaven de casa fent una cassola on també hi posaven les verdures de temporada que trobaven, així com els cargols. Per tant, la cassola és un plat heterogeni i sovint es cuina de manera diferent segons el lloc on la facin, però a Juneda podríem dir que n’hi ha de 3 tipus: la cassola d’hivern (carn de porc i verdures d’hivern com espinacs o patates), la cassola d’estiu (carn de porc i verdures estivals com pebrot vermell, ceba i albergínia), i la mixta (una mescla de les dues anteriors).
Personalment és un plat que m’agrada molt de cuinar i donar a conèixer, ja que per pocs diners cundeix molt i acostuma a agradar força. La recepta que us adjunto és la que faig habitualment quan la cuino. Té un toc personal, però a grans trets és la cassola típica garriguenca!
Cassola de tros feta per l’autor
Cassola de tros (per 10 persones)
1 l d’oli, 0’5 kg de llonganissa, 0’5 kg de cansalada viada tendra, 0’5 kg de pitillo sec, 1 kg de costella de porc trossejada, 1 kg de cebes, 2’5 kg de patates, 1’2 kg de caragols (crus i nets), 1’7 kg d’espinacs nets, 1 cabessa d’alls, 0’5 kg de botifarra negra, 1 l de vi blanc, 2 pebrots verds, 1 albergínia, 0’5 kg de gírgoles, sal, pebre negre, 1 bitxo.
Posar l’oli a la cassola i quan estigui calent, fregir les gírgoles fetes a bocins salpebrades. Quan estiguin, retirar-les. Després, fer-hi un sofregit de ceba, alls, pebrot i albergínia. També posar-hi el bitxo. Quan estigui començant a rossejar la ceba, afegir la costella, la llonganissa i la cansalada tendra (salpebrats), per aquest ordre. Amb els talls rossos (força cuits) afegir el pitillo (que no necessita massa temps per coure’s). Tot seguit afegirem els caragols nets i crus. Els deixarem coure bé i hi posarem les patates, deixant que es fregeixin amb tot lo altre (perquè així no es desfan tant). Afegirem el vi, i una mica d’aigua si convé. Rectificar de sal i pebre. Deixarem que faci xup-xup tot plegat. Per últim, posarem les gírgoles, i tot seguit els espinacs, enfonsant-los perquè es coguin a mesura que els enfonsem. Just abans de treure la cassola del foc, i amb els espinacs cuits, posarem la botifarra negra feta a daus, de tal manera que només es calenti, sense coure’s. Treure del foc i deixar reposaruna mica.
PD1. Si és per menys persones, feu una regla de tres amb les quantitats dels ingredients.
Pd2. Compte si hi poseu bitxo! Aneu-la tastant perquè no us passeu de picant!
Bé, si la feu i us queda bona, ja m’ho fareu saber! Que aprofiti catxipanderos!
Catxipanda 